Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

Alimentando tus demonios : Antigua sabiduria para resolver tus conflictos internos

(2013)
Allione, Tsultrim
Barcelona : La liebre de Marzo

Que ningú s’espanti: el llibre no pretén fer més grans els dimonis que tots traginem. Al contrari, ens explica com poder donar-los la volta.
 
Allione té molt clar com fer-ho: adaptant a la pràctica de la psicologia moderna l’ensenyança de la Mestra budista Machig Labdrön (1055-1145), ens proposa un treball molt ben estructurat que us permetrà viure sense estar sotmesos a aquests “dimonis”, que no són més que actituds, pensaments o sentiments que ens encadenen al patiment.
 
Es tracta que posem davant el nostre “dimoni” i li preguntem què necessita per poder-lo alimentar i d’aquesta forma evitar que s’alimenti del nostre patir.
 
Un treball, doncs, que no us convida a lluitar, oblidar o ignorar parts vostres sinó a atrevir-vos a nomenar els vostres dimonis, acceptar-los i integrar-los per convertir-los en els vostres aliats.

Ampliar comentari

Aquesta obra ens convida a posicionar-nos en una actitud de mirar i voler veure, acceptar allò que hi ha, i connectar amb quina és la necessitat real o la mancança d’uns dimonis, els nostres, als quals cal “alimentar” i no lluitar-hi en contra:

“Al alimentar nuestros demonios, no solo los estamos transformando en inofensivos, sino que estamos consiguiendo que, en lugar de huir de ellos, seamos capaces de nutrir la sombra de nosotros mismos; esa energía, cautiva en la batalla, se transforma en una fuerza protectora positiva” (pàg. 15)

Com deia Carl Jung : “Un no s’il·lumina imaginant figures de llum, sinó fent visible la foscor” I a la foscor la farem visible connectant amb el nostre cor i el nostre Ser.

Machig Labdrön, Mestre budista, a la foscor l’anomena “dimonis”, i afirma amb contundència:

“ En tant que existeixi l’ego, hi hauran dimonis.
Quan ja no hi hagi ego, tampoc hi haurà més dimonis”

Tsultrim Allione, excel·lent coneixedora de les tradicions orientals i del món occidental, ens ofereix un gran treball de síntesi.  Uneix la pràctica de Machig Labdrön sense perdre’n  ni un bri de la seva essència, alhora que l’adapta a la nostra mentalitat i visió de la psicologia moderna. Utilitza tècniques que ens recorden la “cadira calenta” de Perls, i la visualització, en una pràctica de cinc passos molt ben estructurats i definits.

Segons Allione, Machig va identificar quatre categories principals de dimonis, i al llarg del llibre en fa una extensa explicació de cadascun d’ells:

Dimonis externs: “Estos parecen venir del mundo exterior, e incluyen la enfermedad, miedos específicos, adicciones, relaciones y demonios familiares”, (pàg. 102)

Dimonis interns: “Como la ansiedad, el odio, la vergüenza,  o la depresión”, (pàg.102)

Dimonis de l’eufòria: “Sirven como advertencia sobre las dificultades potenciales que esperan a aquellos de nosotros que buscamos el éxito, tanto espiritual como mundano. El orgullo de nuestros logros y la inflación del ego que puede acompañarlo, son demonios de la euforia”, (pàg.103)

Dimonis de l’egocentrisme: “Esta es la idea profundamente arraigada de que somos algo separado de lo que experimentamos como “otro”. Este es el lugar de origen de todo aislamiento, alienación y conflicto, y sin este demonio del egocentrismo, ningún otro hubiera surgido. Si no hay ningún enemigo ¿contra quien podemos luchar?. Cuando nos dirigimos a este demonio, empezamos a ver a través de las nubes del sufrimiento diario fragmentos del infinito cielo azul”, (pàg. 103)

Allione cita les investigacions de Candece Pert, investigadora i especialista en immunologia a la Facultat de Medicina de La Universitat de Georgetown. Pert va estudiar a fons els vincles entre la ment i el cos, fruit dels quals va descobrir que, tot i que gran part de l’activitat del cos té lloc en un nivell automàtic o inconscient:

“poner en marcha una intención consciente, o crear una visualización, puede afectar el PAG ( sustancia gris periacueductal), …que está lleno de receptores opiáceos y constituye una zona de control del dolor…esto puede explicar como es posible para nuestra mente consciente entrar en la red y tener una parte deliberada… Su opinión no es que la mente tenga poder sobre el cuerpo, sino que la mente y el cuerpo son uno”.

“Si tenemos en cuenta esta dinámica y la aplicamos a la práctica de los cinco pasos, podríamos decir que ofreciendo néctar a los demonios…estamos creando un modo alternativo para que se alimenten”, (pàg. 117)

I acaba recollint les darreres i sàvies  instruccions de Machig Labdrön:

…la misma mente, [natural co-emergente]
no tiene soporte, ni objeto:
Deja que more en el espacio natural sin ninguna fabricación.
Cuando los lazos [de pensamientos negativos] se liberen,
Seremos libres, no hay duda.  (pàg. 219)

Cercar a la web

ESCOLA
DE L'ÉSSER
Centre de  Teràpia i Meditació

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies