Arquitectura

Arquitectura és una paraula que prové del grec «αρχ» (arch), el significat de la quel és «cap, qui té el comandament», i de «τεκτων» (tekton), és a dir «constructor o fuster». D’aquesta manera, per als antics grecs l’arquitecte és el cap o el director de la construcció i l’arquitectura és la tècnica o l’art de qui realitza el projecte i dirigeix la construcció dels edificis i estructures, ja que la paraula «Τεχνη (techne)» significa saber fer alguna cosa. D’ella procedeixen les paraules “Tècnica” i també “Tectònic” (Constructiu).

Antoni Gaudí

Antoni Gaudí va ser un home de caràcter molt difícil, frugal i reservat, que vestia de manera negligent -el que en ocasions va fer que se’l confongués amb un captaire- i que, després d’una joventut antireligiosa i farcida d’activitats obreristes, encaminà la seva vida cap al més apassionat misticisme marià, fins al punt d’emprendre la construcció de la Sagrada Família com un acte de fe.

Fill d’un industrial calderer, va néixer a Reus el 1852 i es va graduar en arquitectura a Barcelona als vint anys. En tenia trenta-tres quan va iniciar la construcció de la cripta d’aquest temple, però aleshores la seva obra ja desafiava totes les convencions de l’època. El seu treball anava a superar tots els límits, totes les previsions, tots els esquemes urbanístics i constructius coneguts fins aleshores.

Va ser un creador, un artista a qui la puixant i culta burgesia barcelonina de finals del segle XIX i principis del XX va donar un importantíssim suport. Per algun dels seus més destacats representants, com el comte Eusebi Güell,  Antoni Gaudí va concebre gran part de la seva fecunda obra, que va donar llum a estils i formes d’expressió que només anys més tard adquiririen un reconeixement ple.

Set dels seus treballs estan considerats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: el Palau Güell; el Parc Güell; la Casa Milà; la Casa Vicens; la façana de la Nativitat i la cripta de la Sagrada Família; la Casa Batlló, i la cripta de la Colònia Güell. En tots ells sorprèn la poderosa imaginació del seu autor, la seva llibertat, la seva sinceritat, la seva fèrria voluntat, la seva comprensió de la llum, la seva fascinant relació amb les formes de la naturalesa i la seva traducció del caos, però també el seu sentit religiós, el seu hermetisme i la seva il·luminació personal.

La seva polèmica i fantàstica obra guarda encara molts interrogants, com és el cas de la Pedrera, la Casa Milà, plena de símbols marians, que va poder ser concebuda com un immens pedestal, com una enorme peanya destinada a sustentar un enorme grup escultòric en el qual havien d’aparèixer la Verge i dos àngels. Els dramàtics esdeveniments que es van viure a Barcelona durant la Setmana Tràgica de 1909 van avortar l’intent de Gaudí, que va fer llaurar al terrat de l’edifici, potser en el lloc que havia de sustentar aquell gran grup escultòric, una bella rosa, potser una mística rosa de pedra. La Pedrera es va acabar al 1912, i a partir de llavors, excepte petits projectes, es va dedicar en exclusiva a la Sagrada Família.

Durant l’última dècada de la seva vida va fer una vida d’asceta. Va morir el 10 de juny de 1926, atropellat per un tramvia.

La Sagrada Família


S. F. – 1963

La tecnologia a la Sagrada Família

El quadrat màgic de la Sagrada Família

La Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família a Barcelona, dissenyada per l’escultor Josep Maria Subirachs, mostra un quadrat màgic d’ordre 4.
Un quadrat màgic és la disposició d’una sèrie de nombres enters en una matriu de manera que la suma dels nombres per columnes, files i diagonals principals sigui la mateixa, la constant màgica.
La constant màgica del quadrat és 33, l’edat de Jesucrist en la Passió. També s’ha atribuït l’elecció d’aquest número com una vetllada al·lusió a la suposada adscripció maçònica, que mai ha estat demostrada, d’Antoni Gaudí, ja que 33 són els graus tradicionals de la maçoneria. Estructuralment, és molt similar al quadrat màgic de Malenconia, però dos dels nombres del quadrat (el 12 i el 16) estan disminuïts en dues unitats (10 i 14) amb el que apareixen repeticions. Això permet rebaixar la constant màgica en 1.

La Pedrera 
Una obra Mestre de la Natura

El Park Güell

Si no desitgeu que el vostre contingut formi part del fons de documentació proporcionat per l’Escola de l’Ésser amb l’única finalitat de col·laborar en l’aprenentatge de l’ART DE LA MEDITACIÓ, o us sentiu vulnerats en els vostres drets, no dubteu en contactar amb nosaltres a l’adreça de correu electrònic info@escoladelesser.com.
Moltes gràcies.

ESCOLA
DE L’ÉSSER
Centre de  Teràpia i Meditació

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies