Món terapèutic

Articles
Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

La teràpia: del desamor a la llibertat

by | 3 des., 2016

Sovint les persones que volen iniciar un procés terapèutic es pregunten què és la teràpia? De què em servirà? Per respondre a aquestes qüestions trobaríem una pila de manuals de psicologia amb explicacions de caire científic sobre les bondats de seguir un procés terapèutic. Però les respostes basades en l’experiència personal són més vives, més compromeses i arriben de forma més clara a qui ho pregunta. En aquest sentit aquest escrit està fet a partir de l’experiència personal tant en el meu procés terapèutic com en el què he après com a terapeuta. 

Terapèutic és un concepte que prové del grec therapeutikós i significa cuidar d’algú altre, és a dir, és un acte de sanitat on hi participen un mínim de dues persones: el cuidador i el cuidat. Però en absolut, la teràpia, tal i com l’entenem a l’Escola de l’Ésser, situa al client en una actitud passiva, com seria un “em deixo cuidar perquè m’ho arreglin”, ans al contrari l’acte terapèutic inclou l’adonar-se un mateix de la seva responsabilitat amb el què li passa, de prendre consciència de com el propi ego li boicoteja la possibilitat de ser feliç i decidir lliurament, és a dir, de forma responsable i conscient, si vol agafar les regnes de la seva pròpia vida.

La teràpia és primordialment un treball íntim, un viatge cap a l’interior d’un mateix per retrobar un estat saludable, fresc i innocent que amb els anys hem anat perdent a causa dels desenganys viscuts, de les frustracions que no hem paït, del patiment que ens causa el desamor cap a nosaltres mateixos. Ens hem tornat esclaus de la nostra neurosi per sobreviure, com un succedani del veritable amor, i del que es tracta és de recuperar la llibertat de la vida.

Però com recuperar una llibertat quan no som conscients d’haver-la perdut? Difícilment podem recordar quan i com vam deixar de ser éssers lliures, ja que ha estat un procés continu en el temps i que s’ha donat en un període vital on  els conceptes i el llenguatge encara no estaven fixats en el nostre raonament. Hem estat lliures alguna vegada? Davant de dubtes d’aquest tipus m’és molt inspirador la simple observació d’un bebè, fixar-me en la mirada que tenen els infants, observar la seva presència o admirar la seva nitidesa.

I efectivament, em contesto que tots hem sigut bebès, infants, nenes i nens innocents. Tots, sense excepció, hem contemplat el món amb una mirada innocent, sana i despresa. Tots i totes hem estat connectats amb les nostres necessitats més bàsiques: si teníem gana, ploràvem perquè ens donessin aliment, si teníem son, dormíem.  És a dir, partim d’un estat on no hi ha manipulació, ni seducció, ni patiment, ni pretensió, ni rancor. Però on tampoc hi ha pensament ni emoció. Així doncs, partim de la pura vitalitat, de la òbvia connexió física amb la vida. 

Amb els anys hem incorporat al nostre ser el pensament i l’emoció i paral·lelament hem desenvolupat el nostre caràcter i la nostra neurosi. Hi ha una clara i inevitable vinculació entre la maduració de la capacitat de raonar i l’establiment d’estructures neuròtiques, ja que raonar és acotar les vivències a conceptes limitats i, en conseqüència, és una limitació de la nostra llibertat. La inevitabilitat d’aquests dos processos, neurosi i raonament, em tranquil·litza, em desculpabilitza i m’obre el camí de la compassió cap a mi mateix. Em permet dir: “No sóc neuròtic perquè sóc dolent o ho he fet malament sinó per poder sobreviure al profund desamor que vaig sentir a l’adonar-me que els meus pares no m’estimaven com jo necessitava sinó com ells sabien i jo no sabia que allò que em donaven també era amor”.  La conseqüència és la creació d’un personatge que busca desesperadament l’atenció dels pares, que perd la innocència i que es conforma amb un pseudoamor. Després d’adults reproduïm el mateix patró de comportament que hem après de nens i això ens genera molts conflictes relacionals, amb els altres i amb nosaltres mateixos.

Recuperar la innocència, no és mantenir-se en una eterna immaduresa, cridant l’atenció i no assumint responsabilitats. Al contrari, la innocència ens fa més adults ja que és innocent aquell que sap pensar bé i sentir bé. És adult aquell que ha assolit el seu ple desenvolupament com a persona i la teràpia és un bon instrument per aconseguir-ho.

En paraules de la Mestra Empar, “cada nova vida, cada criatura que arriba al món és una promesa per a la humanitat” i nosaltres també ho hem estat, possiblement ho hem oblidat, ens hem despistat, ens hem enfosquit, però això no vol dir que ho haguem perdut i que no puguem retrobar-ho.

La ferma voluntat d’iniciar el camí cap a una major consciència és el primordial de qualsevol acte terapèutic.

Cercar a la web

Josep M. Batalla
Membre de l’Equip de l’Escola de l’Ésser
jbatalla@uoc.edu | 659 391 442
Currículum

ESCOLA
DE L'ÉSSER
Centre de  Teràpia i Meditació

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies