Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

El proceso terapéutico: Ensayos y conferencias

(2003)
Horney, Karen
Vitoria: La Llave

Karen Horney, terapeuta lúcida i talentosa així com mestra de psicoanalistes, és reconeguda per les seves contribucions sobre “psicologia femenina”.
 
Considerada la primera analista de Fritz Perls i una de les persones que més influència directa va tenir sobre ell, fou una precursora de la psicologia humanista.
 
Tenim l’oportunitat de conèixer de primera mà aquest treball documental sobre el procés terapèutic d’aquesta enorme figura de la història de la psicoanàlisi. Les seves idees s’articulen amb gran claredat i són accessibles a lectors ben diferents, independentment del seu bagatge intel.lectual o experiencial en el camp de la teràpia

Ampliar comentari

“Mi propósito de  hacer una revisión crítica de las teorías psicoanalíticas tuvo su origen en el descontento que sentí frente a los resultados terapéuticos”

Aquest és el punt de partida a partir del qual Karen Horney efectua una revisió sistemàtica dels conceptes freudians ortodoxos. En especial critica fermament l’orientació biològica freudiana sostenint que molts fenòmens que Freud considerava genètics eren, en realitat, productes culturals.

Tot un treball documental, farcit d’assaigs i de conferències, sobre el procés terapèutic. El llibre està dividit en tres parts, cadascuna de les quals compta amb una introducció a càrrec de Bernard J. Paris, segons el qual l’obra de Horney transcorre per quatre fases ben diferenciades: freudiana, ruptura amb Freud, desenvolupament d’un nou paradigma estructural i una darrera etapa, teoria madura, on, segons Paris, cal cercar la contribució més original i permanent d’aquesta psicoanalista.

Horney sosté la idea que l’individu afronta l’ansietat que li produeix el fet de sentir-se insegur, no estimat i no valorat oblidant-se dels seus veritables sentiments i elaborant sofisticades estratègies de defensa.

I afirma que el client està malalt no només pel que li va succeir en el passat sinó també perquè en lluitar contra ell, es fixa metes que el condueixen a intentar arribar a falsos valors. El client oscil·la bruscament entre la autoidealització i l’autorrealització.

“En la medida en que va renunciando a sus defensas, emerge un miedo terrible y muy real a no poder hacer frente a la vida sin la ayuda de las muletas neuróticas… Abandonar el dominio de lo familiar y lo reconocido en aras de algo desconocido y misterioso puede llegar a ser aterrador…

Por un lado sus impulsos saludables le impulsan a seguir adelante mientras que, por otro lado, se halla bloqueado por su constante necesidad de autoidealización”

Avançada al seu temps, Horney considera que la teràpia és una empresa en cooperació i desenvolupa un model interactiu en el qual el terapeuta, més obert i sincer, creix al costat del seu pacient.

Molt sensible a la manera en què la personalitat del terapeuta pot facilitar o obstaculitzar el procés curatiu, fa valuoses aportacions al voltant dels “residus neuròtics” del terapeuta i el fenomen de la contratransferència.

“Es importante que el analista no se sienta desconcertado con los movimientos hacia la salud y con las recaídas en la enfermedad.  Si tiene una visión clara basada en sus fuerzas constructivas y sabe ser un aliado incondicional del yo en peligro, estará preparado para acompañar a su cliente en este difícil trance”

Horney mostra que el final del procés terapèutic és el moment en què el client comprèn el significat d’una recaiguda, cada vegada més curta i menys intensa, i la supera amb més facilitat. És quan la perspectiva del canvi i del creixement esdevé una possibilitat tangible.

“El hecho de ver que vive mejor sin la pretensión ni la ilusión de poderes mágicos hace que el paciente tenga más fe en sí mismo y en sus auténticos recursos. Entonces empieza a sentirse uno consigo mismo y con la vida”

Un llibre esperançador que incentiva i estimula a seguir treballant en nom del creixement personal. Una obra que és el fidel testimoni d’un valuós llegat que Horney deixa generosament a les següents generacions de psicoterapeutes:

La necesidad de formular pensamientos me ha ayudado mucho a aclararlos. Si eso servirá a otros nadie lo sabe de antemano. Supongo que hay bastantes analistas y psiquiatras que han pasado por mis incertidumbres respecto a la validez de muchas teorías. No pretendo que acepten mis conclusiones en su totalidad, pues éstas no son ni completas ni definitivas. Ni tienen por objeto iniciar una nueva ‘escuela’ psicoanalítica. Espero, sin embargo, que estén formuladas de manera suficientemente clara para permitir a otros poner a prueba su validez intrínseca”.

Cercar a la web

ESCOLA
DE L'ÉSSER
Centre de  Teràpia i Meditació

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies