Teatre

El terme teatre prové del grec theatron, que pot traduir-se com espai per a la contemplació. El seu desenvolupament està vinculat amb actors que representen una història davant d’una audiència. És un art que es caracteritza per combinar diversos elements, com la gestualitat, el discurs, la música, els sons i l’escenografia.

Les arts escèniques, i el teatre en particular, són una de les formes d’art en què l’artista i l’espectador es miren cara a cara, al mateix espai i en directe.

Samuel Beckett

60 anys esperant Godot

Fa més de 100 anys que va néixer Samuel Beckett (1906-1989) i més de mig segle (60anys en concret) que es va estrenar l’obra “Tot esperant Godot” en un petit teatre de París.

La importància de l’obra de Beckett va més enllà de la cultura anglosexona i francòfona. Com Kafka, James Joyce o García Márquez, per citar alguns dels gegants de la literatura occidental del segle XX, Beckett s’endinsà en camps de la realitat i l’ànima humana fins aleshores no explorats.

Beckett sempre concedí especial importància al fet d’haver nascut un dia 13 i en divendres de Setmana Santa. Un dels seus biògrafs, Tim Conley, explica que Beckett relacionava la seva arribada al món el dia de la crucificció de Jesús com una premonició del destí que l’esperava: donar veu al desemparament, la vellesa, l’enfermetat i els dolors de l’ànima humana.  

“Tot esperant Godot”, l’obra més coneguda de Beckett: dos homes de robes estripades, una brutícia digna, uns cossos insignificants i unes maneres còmiques. L’autor trena amb un humor fi el drama existencial del ser humà que espera. En realitat, tota aquesta magnífica obra teatral és una paràbola bíblica, com ho és la tant celebrada “Cien años de soledad” de Gabriel García Márquez. Guillermo de la Torre, en l’espai que li concedeix a Beckett en el tercer volum de la seva “Historia de las literaturas de vanguardia”, observa que el nom del personatge, Godot, suggereix el de Déu, God en anglès. El crític teatral Lorenzo López Sancho afegeix: “L’absurd brolla directament de la inexistència de Déu sense la qual l’esperança no existiria”

“Tot esperando Godot” ens convida a reflexionar sobre nosaltres mateixos, per a preguntar-nos què esperem, com esperem, què fem amb l’espera, què ens inventem cada dia per fer passar el temps que ens passa per sobre. Som Vladimir, Estragó, Pozzo o Lucky (els ja mítics personatges d’aquesta obra de Beckett)? Formem part d’aquests homes i dones que esperen o som més d’aquells que caminem sense un destí clar? Som missatgers d’allò que mai es revela? La posssibilitat d’una resposta o com a mínim d’una reflexió és present en aquesta obra escrita a la dècada dels 40, després de la Segona Guerra Mundial, per Samuel Beckett i que ha sigut portada a escena per innumerables grups d’arreu del món, adaptada, al cine, traduïda i llegida durant 60 anys.

 

 “Tot esperant Godot” – Comediants (trailer)

 

 “Esperando a Godot” – Centro Dramático Nacional

 

 “Waiting for Godot” – Sir Ian McKellen (Gandalf) & Sir Patrick Stewart

Marcel Marceau

Marcel Mangel, el mim més gran del segle XX, inventor d’un gènere i un estil de pantomima teatral que ha creat escola i llegenda, adoptà el nom artístic de Marcel Marceau per ocultar els seus orígens jueus davant l’arribada dels nazis a França, s’enrolà en la Resistència contra l’ocupant i participà en la campanya d’Alemanya on fins i tot va fer algunes representacions per a les tropes aliades.

Marceau va fascinar en sis dècades de carrera el públic de cinc continent gràcies a un art sense paraules, tendre i commovedor, que traspassava fronteres. Prenent com a referència als grans còmics del cine mut, com Chaplin (l’anomenaven “el Chaplin dels escenaris”) i Keaton, el 1947 va crear el seu famós personatge Bip, que el va acompanyar durant tota la seva vida i que popularitzà amb la seva cara pintada de blanc, pantalons amples de pallasso, camisa marinera i una expressivitat corporal fràgil només en aparença.

Artista inquiet, el seu estil també canviava, i de les seves primeres obres d’expressió muda teatral passà a una reflexiva, influenciat pel seu descobriment de dos teatres ancestrals: el kabuki japonès i el mudra hindú. Capaç de transmetre humor, tendresa, tragèdia, bellesa, ingenuïtat, batecs d’amor i dolor, Marceau va ser un artista singular i únic.

Un artista que fruit de la seva familiaritat amb el silenci després de treballar amb ell durant més de 50 anys als escenaris ens va deixar també reflexions escrites. Amb una d’elles iniciem aquesta aventura teatral, aquesta finestra escènica oberta al món. Unes paraules que neixen del silenci. Beneïdes paraules.

 
 “El silenci no existeix …  
 
A l’escenari parla la meva ànima, i aquest respecte al silenci és capaç de tocar a la gent, més profundament que qualsevol paraula. “

~ Marcel Marceau
 

“Un homenatge al mestre del silenci”

“Els gestos de Bip …”

Si no desitgeu que el vostre contingut formi part del fons de documentació proporcionat per l’Escola de l’Ésser amb l’única finalitat de col·laborar en l’aprenentatge de l’ART DE LA MEDITACIÓ, o us sentiu vulnerats en els vostres drets, no dubteu en contactar amb nosaltres a l’adreça de correu electrònic info@escoladelesser.com.
Moltes gràcies.

ESCOLA
DE L’ÉSSER
Centre de  Teràpia i Meditació

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies