Alimentando tus demonios

8 juny 2020

Alimentando tus demonios : Antigua sabiduria para resolver tus conflictos internos

(2013)
Allione, Tsultrim
Barcelona : La liebre de Marzo

Que ningú s’espanti: el llibre no pretén fer més grans els dimonis que tots traginem. Al contrari, ens explica com poder donar-los la volta.   Allione té molt clar com fer-ho: adaptant a la pràctica de la psicologia moderna l’ensenyança de la Mestra budista Machig Labdrön (1055-1145), ens proposa un treball molt ben estructurat que us permetrà viure sense estar sotmesos a aquests “dimonis”, que no són més que actituds, pensaments o sentiments que ens encadenen al patiment.   Es tracta que posem davant el nostre “dimoni” i li preguntem què necessita per poder-lo alimentar i d’aquesta forma evitar que s’alimenti del nostre patir.   Un treball, doncs, que no us convida a lluitar, oblidar o ignorar parts vostres sinó a atrevir-vos a nomenar els vostres dimonis, acceptar-los i integrar-los per convertir-los en els vostres aliats.

Ampliar comentari

Aquesta obra ens convida a posicionar-nos en una actitud de mirar i voler veure, acceptar allò que hi ha, i connectar amb quina és la necessitat real o la mancança d’uns dimonis, els nostres, als quals cal “alimentar” i no lluitar-hi en contra:

“Al alimentar nuestros demonios, no solo los estamos transformando en inofensivos, sino que estamos consiguiendo que, en lugar de huir de ellos, seamos capaces de nutrir la sombra de nosotros mismos; esa energía, cautiva en la batalla, se transforma en una fuerza protectora positiva” (pàg. 15)

Com deia Carl Jung : “Un no s’il·lumina imaginant figures de llum, sinó fent visible la foscor” I a la foscor la farem visible connectant amb el nostre cor i el nostre Ser.

Machig Labdrön, Mestre budista, a la foscor l’anomena “dimonis”, i afirma amb contundència:

“ En tant que existeixi l’ego, hi hauran dimonis.
Quan ja no hi hagi ego, tampoc hi haurà més dimonis”

Tsultrim Allione, excel·lent coneixedora de les tradicions orientals i del món occidental, ens ofereix un gran treball de síntesi.  Uneix la pràctica de Machig Labdrön sense perdre’n  ni un bri de la seva essència, alhora que l’adapta a la nostra mentalitat i visió de la psicologia moderna. Utilitza tècniques que ens recorden la “cadira calenta” de Perls, i la visualització, en una pràctica de cinc passos molt ben estructurats i definits.

Segons Allione, Machig va identificar quatre categories principals de dimonis, i al llarg del llibre en fa una extensa explicació de cadascun d’ells:

Dimonis externs: “Estos parecen venir del mundo exterior, e incluyen la enfermedad, miedos específicos, adicciones, relaciones y demonios familiares”, (pàg. 102)

Dimonis interns: “Como la ansiedad, el odio, la vergüenza,  o la depresión”, (pàg.102)

Dimonis de l’eufòria: “Sirven como advertencia sobre las dificultades potenciales que esperan a aquellos de nosotros que buscamos el éxito, tanto espiritual como mundano. El orgullo de nuestros logros y la inflación del ego que puede acompañarlo, son demonios de la euforia”, (pàg.103)

Dimonis de l’egocentrisme: “Esta es la idea profundamente arraigada de que somos algo separado de lo que experimentamos como “otro”. Este es el lugar de origen de todo aislamiento, alienación y conflicto, y sin este demonio del egocentrismo, ningún otro hubiera surgido. Si no hay ningún enemigo ¿contra quien podemos luchar?. Cuando nos dirigimos a este demonio, empezamos a ver a través de las nubes del sufrimiento diario fragmentos del infinito cielo azul”, (pàg. 103)

Allione cita les investigacions de Candece Pert, investigadora i especialista en immunologia a la Facultat de Medicina de La Universitat de Georgetown. Pert va estudiar a fons els vincles entre la ment i el cos, fruit dels quals va descobrir que, tot i que gran part de l’activitat del cos té lloc en un nivell automàtic o inconscient:

“poner en marcha una intención consciente, o crear una visualización, puede afectar el PAG ( sustancia gris periacueductal), …que está lleno de receptores opiáceos y constituye una zona de control del dolor…esto puede explicar como es posible para nuestra mente consciente entrar en la red y tener una parte deliberada… Su opinión no es que la mente tenga poder sobre el cuerpo, sino que la mente y el cuerpo son uno”.

“Si tenemos en cuenta esta dinámica y la aplicamos a la práctica de los cinco pasos, podríamos decir que ofreciendo néctar a los demonios…estamos creando un modo alternativo para que se alimenten”, (pàg. 117)

I acaba recollint les darreres i sàvies  instruccions de Machig Labdrön:

…la misma mente, [natural co-emergente]
no tiene soporte, ni objeto:
Deja que more en el espacio natural sin ninguna fabricación.
Cuando los lazos [de pensamientos negativos] se liberen,
Seremos libres, no hay duda.  (pàg. 219)

Facebook Pagelike Widget