Dentro y fuera del tarro de la basura
(2006) – (15 ed.)
Perls, Fritz
Santiago de Chile: Cuatro Vientos
Troba’l a:
L’autora del pròleg, Adriana Schanake, esmenta que aquest llibre li va arribar en un moment difícil per a ella i al llegir-lo va aconseguir salvar-se d’un destructiu cercle viciós deixant-se de qüestionar a ella mateixa, acceptant-se tal com era. Vet aquí perquè en recomanem la seva lectura. Si llegiu aquesta obra notareu com augmenta la vostra capacitat d’autoconeixement i d’acceptació pròpia. I és que en aquesta autobiografia originàriament escrita al 1969 hi podem trobar un Perls que es despulla sense cap judici: una autèntica lliçó d’autenticitat. En un llenguatge multifacètic, a vegades poètic, altres rigorosament científic, el Mestre de la Gestalt es mostra tal com és i us convidarà a fer-ho vosaltres mateixos. Un llibre inspirador que ens porta a la pràctica confrontativa i que us ensenya a mirar, escoltar, sentir i estimar la vida, mirant-la, sentint-la, escoltant-la i estimant-la.
Ampliar comentari
En aquest llibre Fritz Perls va desentranyant el seu propi sentir, va jugant amb la baralla dels seus records i reflexions que conformen l’experiència de la seva vida de “abans” i de “ara”, a la llum dels orígens i permanent desenvolupament de la teràpia Gestalt.
Comença el llibre anomenant: “Esta vez escribiré acerca de mí. O mejor: cada vez que alguien escribe, de algún modo, escribe de sí mismo…” Així ens parla de les projeccions, tot és projecció, millor treure-les. Ens descobreix que la major part del temps estem jugant jocs evitant xocar:
“Las proyecciones son las coses más malditas. Te joden y te enceguecen, para justificar tu prejuicio”.
Introduint-nos en el símptoma de l’impasse que descriu com: confusió, pànic i lament:
“…anduve por las calles de Frankfurt, sin rumbo y sin saber qué hacer. Había un hoyo en lugar de una dirección autónoma o una dirección externa que me fuera aceptable. No confiaba en ella y tampoco confiaba en mí mismo”.
¿cuándo aprenderé a confiar plenamente en mí mismo?”.
Aquest llibre és una total i constant sorpresa. Comences amb la idea del que serà el ” tarro de la basura ” i acabes veient el teu propi tarro que tenim guardat allà dins, bones i males experiències; en ocasions situacions pròpies que brollen mentre estàs llegint vivències de Perls que potser no tenien res a veure aparentment i sorgeix la necessitat de ser treballades.
Aprender es descubrir. El aprender una destreza es el descubrimiento de que algo es posible. Enseñar es mostrar que algo es posible. Descubrir: des-cubrir, quitar la cubierta, hacer que la cosa o la destreza aparezca, agregar algo “nuevo”.
Ens mostra el seu sentir quan està escrivint aquest llibre, manifestant que hi ha comentaris que li fan vergonya i li crispen com: “I quan sortirà el teu llibre ?:
“Por favor, déjame tranquilo y déjame vivir mi vida. Estoy contento que por ahora estoy estimulado y con ganas de seguir escribiendo. Estoy contento de hacer algo que integre mis necesidades con las tuyas. Así que “no empujes el río, fluye por si solo”.
I per acabar, un llibre enormement recomanable on ens descriu a la persona sana: : “al jugar, al reparar eventos anteriores, al soñar despierta sobre realizaciones futuras y catastróficas, sabe que sólo está en un estado de “como si” de donde puede volver rápidamente a su realidad actual”
