La Rueda de la Vida

8 juny 2020

La rueda de la vida

(2008)
Kübler-Ross, Elisabeth
Barcelona: Zeta Bolsillo

“ La Rueda de la Vida” és una obra que ens convida profundament i carinyosa a reflexionar sobre el sentit de la vida i de la mort.     El relat autobiogràfic de l’autora, Elisabeth Kübler-Ross, ens endinsa en un viatge des de la seva infància, passant per l’edad madura fins als últim anys de vida. Desde la seva pròpia experiència, els seus pensaments més profunds i els seus sentiments més íntims, l’autora transmet una immensa curiositat per la vida i per descobrir la finalitat de l’existència.     El llibre no ens estalvia els obstacles i les adversitats que va haver de patir l’autora especialment arrel de la polèmica que suscità el seu treball en la comunitat mèdica i en el seu entorn al portar a terme el seu treball amb moribunds.     Finalment Kübler-Ross ens oferexi les ensenyances de testimonis, que es troben en el trànsit entre la vida i la mort i que per ella foren els millors mestres de la seva vida. La carta d’un nen malalt de càncer, amb la que s’inicia el llibre, revela el caràcter proper i a la vegada profund del mateix:   “Cuando hemos realizado la tarea que hemos venido a hacer en la Tierra, se nos permite abandonar nuestro cuerpo, que aprisiona nuestra alma al igual que el capullo de seda encierra a la futura mariposa. Llegado el momento, podemos marcharnos y vernos libres de dolor, de los temores y preocupaciones, libres como una bellísima mariposa, y regresamos a nuestro hogar, a Dios”

Ampliar comentari

Elisabeth Kluber- Ross,  psiquiatra, escriptora i conferenciant del sud-oest dels Estats Units. Dona obstinada, que va fer de la seva vida el què considerava correcte i no el què s’esperava d’ella.  Nena que al néixer pesà 900g i que els seus pares esperaven que fos una simpàtica dona de casa suïssa.

En el seu llibre descobrim una existència la missió de la qual ha sigut acompanyar, d’una manera amorosa i entregada, a les persones que pateixen, a les persones moribundes i a les seves famílies.

“ Lo único que a mi juicio sana verdaderamente es el amor incondicional” ( pàg 16).

Visqué amb el ferm propòsit d’ajudar a les persones a transitat la mort i a que rebessin un tracte més humà i càlid per part dels professionals.

“ Durante mis visitas a los enfermos me sentaba en las camas, les cogía las manos y hablaba durante horas con ellos. Así aprendí que no existe un solo moribundo que no anhele cariño, contacto o comunicación. Los moribundos no desean ese distanciamiento sin riesgos que practican los médicos. Ansían sinceridad… Cuénteme lo que está sufriendo- les decía-. Eso me servía para ayudar a otras personas” ( pàg 146).

I descubrí un sentit més profund i enriquidor de la vida i de la mort.

“ Cuando estoy en la transición de este mundo al otro, sé que el cielo o el infierno, están determinados por la forma cómo vivimos la vida en el presente. La única finalidad de la vida es crecer. La lección última es aprender a amar y a ser amados incondicionalmente” (pàg 349).

Elisabeth Kübler-Ross, dona que visqué a contracorrent, es descobreix íntimament, revelant-nos les seves experiències amb aquells que ella va vivencià coma a guies espirituals i confiant-nos els missatges que per part d’ells rebé i que ens fan, com a mínim, reflexionar.

Aquests són alguns dels tresors que trobem a  “La Rueda de la Vida”  i que us recomanem com a lectura per tal que us deixeu portar pel cor, la força, el coratge i la profunda compassió que el lector pot respirar al llegir aquest llibre que ens fa reviure la saviesa d’una nena, una adolescent, una dona madura i una dona ja vella.  És en aquests darrers últims anys de la vida quan ens fa una referència a l’Àliga que és digna de citar:

“Al águila le entusiasma sobrevolar el mundo desde las alturas, no a fin de contemplar con desprecio a la gente, sino para animarla a que mire hacia lo alto”

Facebook Pagelike Widget