Yo, hambre y agresión. Una revisión de la teoría y del método de Freud
(2007)
Perls, Fritz
Madrid: Sociedad de Cultura Valle-Inclán
Troba’l a:
Què és la teràpia Gestalt? D’on ve? Si estàs interessat/da a descobrir l’arrel i la base de la teràpia Gestalt, en aquest llibre ho trobaràs. No us cansareu de rellegir-lo i sempre us sorprendrà: la seva profunditat fa possible que sempre es trobi en ella alguna cosa nova, que amplia la mirada cap a l’obvi, cap al real. Per tots aquells que busquin camins nous i que desitgin connectar amb un sentir-se lliures, aquí teniu un acte d’atreviment innovador i revolucionari, un dels textos fonamentals de Perls, el pare de la teràpia Gestalt.
Ampliar comentari
Lectura totalment recomanable per endinsar-se als orígens i idiosincràsia de la Teràpia Gestalt.
Perls, partint de la psicoanàlisi ortodox, en un exercici totalment innovador per al moment històric (1942), posa els fonaments del que portada a la pràctica configurarà el desenvolupament de la Teràpia Gestalt:
“El concepto central es la teoría de que el organismo se esfuerza por mantener un equilibrio que continuamente se ve perturbado por sus necesidades y que se recupera por medio de su satisfacción o eliminación” (p. 25)
A partir de la visió de la bio-fisiologia de la fam i l’alimentació, com a element que porta a un determinat model de vida psíquica, Perls investiga aspectes que seran clau en tota la filosofia i pràctica gestàltiques: Algunes de les bases plantejades en aquesta obra són:
“las necesidades, las resistencias orales, el valor positivo de las resistencias, el continuo de la consciencia, el holismo, la regulación auto-organísmica, el presente como única realidad, figura-fondo, mecanismos de evitación…”.
Destaca la seva concepció integral de l’ésser humà, les diferents parts del qual no poden ser tractades separadament. En aquest sentit, Perls afirma:
“no existe ninguna emoción, como la rabia, tristeza, vergüenza o disgusto sin que entren en juego sus componentes tanto físicos como psicológicos” (p.56) i més endavant assenyala a l’ésser humà com a part d’un tot: “considerar a un organismo en sí mismo equivale a verlo como una unidad artificialmente aislada, ya que siempre hay una interdependencia del organismo y su entorno. El organismo es una parte del mundo…” (p.63)
I des d’aquí construir una manera d’intervenció terapèutica per a possibilitar l’alliberament, mitjançant el “adonar-se”.
Una obra plena d’autenticitat que dirigeix la seva mirada cap al que és obvi i s’allunya de concepcions intel·lectualistes que allunyen l’ésser humà de la realitat:
¿Se dará cuenta alguna vez la humanidad de que un ideal es sólo un espejismo hermoso, pero incapaz de proporcionar al camello real el agua real para la marcha real a través del desierto real? (p.392)
