L’olfacte és el primer sentit que el nadó desenvolupa uns moments després de néixer,
és el motor que el guia cap a la mare que és la seva primera font d’amor, aliment i escalfor.
L’olfacte en estat pur, és a dir sense cap associació, està intrínsicament lligat al gust, que és el segon sentit que desenvolupem. Gust i olfacte treballen en equip en els animals, amb una sola direcció: aconseguir aliment, que és el seu principal instint de vida.
A mesura que el nadó va creixent es va tramant tota la seva xarxa interior d’emocions i sentiments, fruit de les experiències amoroses amb les persones que l’envolten i l’estimen, pares, germans, avis, tiets i educadors.
Aquesta xarxa emocional es va creant i lligant al sentit de l’olfacte, de tal manera que quan som adults una olor sovint ens porta un record emocional viscut. Aquest record emocional pot ser agradable o desagradable, càlid o fred, amorós o desangelat; llavors automàticament aquella olor “ens agrada” o “ens desagrada”, una olor que deixem entrar o rebutgem. Per exemple, tots tenim records olfactius d’infància: l’olor de la pols de talc, l’olor de les papilles, de la colònia de nadó, aquestes olors són neutres però en funció del record associat ens resulten agradables o desagradables.
Aleshores, sabent tot això, per tal d’aprendre a potenciar l’instint a partir del sentit de l’olfacte cal aprendre a desfer la trena de l’associació olor-record, tornar a recuperar l’olor neutre sense una emoció lligada, l’olor pura de talc, papilla o colònia, l’olor que sent l’infant abans del sentiment associat.
I això com es fa?
- Inspirem profundament pel nas i donem pas a que l’olor entri dins nostre, intentant no produir pensaments, senzillament olorem amb tota la seva plenitud, que l’olor ocupi tota la cabitat nassal.
- Seguim olorant i sentim que l’olor travessa els pulmons, però no ens hi aturem, ja que a la zona del pit és on hi viuen les nostres emocions; si se’ns desperta algun sentiment, no ens hi aferrem.
- Seguim inspirant l’olor fins que l’aire arriba al nostre ventre, la zona del cos on hi viu l’instint, aquí és on necessitem que l’olor s’hi quedi i deixem que ocupi tot el bol pèlvic, que ompli tant d’espai com poguem, fent possible que aquesta olor vagi despertant la memòria cel.lular de l’instint.
- Ens quedem aquí i gaudim de l’olor en el seu estat pur, sense cap pensament ni emoció associada.
Per exemple:
- Sentim l’olor de talc, inspirem profundament, sentim un pessigolleig al nas: l’observem des de la ment i el deixem passar.
- Seguim inspirant i l’aire travessa els pulmons, l’olor de talc ens desperta una emoció d’infància, l’observem i la deixem passar, no ens enganxem al sentiment.
- Seguim inspirant i arribem al ventre, com que ja hem deixat caure pensaments i emocions, l’olor de talc arriba sense cap associació, en estat pur; llavors omplim el ventre d’aire, l’eixamplem.
- Tornem a olorar i portem l’olor directe al ventre i sentim l’energia de l’olor des de l’instint amb tota la seva plenitud i potencial.
- Llavors ens imaginem que l’olor s’expandeix per tot per tot el nostre cos omplint-lo de la seva energia i despertant la memòria cel.lular instintiva.
- Ho repetim unes quantes vegades.
D’aquesta manera tan senzilla pots recuperar l’instint de l’olfacte!
Mercè Cid
Membre de l’Equip de l’Escola de l’Ésser
merce.tam@gmail.com | 630 518 730
Currículum
