La família interna o el reconeixement de les mancances

11 juny 2020

La família interna o el reconeixement de les mancances

by | Articles

La família és un concepte contradictori, de vegades s’estima, es respecta i es gaudeix però altres vegades és la font de continu conflicte o de malestar. Els adults ens passem la vida demanant o retraient als nostres pares allò que no ens van donar quan érem petits (i més tard als nostres iguals), perquè tots hem tingut mancances. Cap pare o mare, per molt conscient i amorós que sigui, pot donar al seu fill/a tot el que necessita. I en aquesta demanda insaciable continuem sent uns eterns nens, perquè seguim enganxats al papa i mama, perquè ens donin amor, afecte, atenció, cura, companyia, etc.

Quan posem consciència sobre aquestes demandes infantils, les veiem i les reconeixem, podem trobar una altra manera d’encarar les limitacions que els nostres pares van tenir amb nosaltres. I és una cosa tan aparentment senzilla com ser capaços de donar-nos nosaltres mateixos allò que necessitem.

Per aconseguir el que necessitem de la vida, podem desenvolupar en el nostre interior els tres rols bàsics de la família, que són pare, mare i nen, perquè així els nostres projectes vitals siguin satisfactoris.

D’aquesta manera, si aconseguim per nosaltres mateixos donar-nos allò que ens falta, podrem acceptar als nostres pares com a éssers que van fer el que van poder i els podrem estimar i respectar, fins i tot en les seves mancances afectives.

Aquesta és la manera que tenim de treballar el desenvolupament personal des de la Teràpia Gestalt: passant de la dependència de les nostres figures parentals a la independència, és a dir, a la responsabilitat de nosaltres mateixos. En altres paraules, passar de la infantesa a l’edat adulta.

Els membres de la nostra família interna són aquestes tres figures nomenades anteriorment: pare, mare i nen, també anomenats arquetips universals. Aquests conceptes, originats pel psicoanalista Carl Gustav Jung, es refereixen a les experiències i records que prenen forma de patrons i que resideixen en l’inconscient col·lectiu. Són parts que estan dins nostre, que van més enllà del model de maternitat o de paternitat que hem tingut, perquè es troben en un coneixement universal que ens proporciona una vida més amorosa i saludable. No tenen a veure amb el gènere o l’edat de la persona, sinó amb alguna cosa més profunda i interna. Quan aquests models estan ben integrats i actuen com un conjunt harmònic, la vida de la persona flueix i els seus projectes segueixen el seu curs natural.

És important conèixer cada un d’aquests arquetips ,per poder així desenvolupar en el nostre interior totes aquestes capacitats.

L’arquetip del pare és el model d’autoritat, que ofereix una guia de com viure la vida.

Representa l’estructura que és necessita per dur a terme un projecte, posa impuls, ordre i direcció en allò que s’inicia perquè sigui útil i efectiu. S’enfoca en marcar-se objectius i en la consecució de metes. S’encarrega d’establir el poder i l’ordre i per tant, és l’encarregat d’establir límits i de mostrar una disciplina que protegeixi i permeti un creixement saludable.

L’arquetip de la mare interior representa la cura i la protecció amorosa. Si el pare és l’estructura i l’acció, la mare és l’afectiu i l’aliment.

S’encarrega de cuidar i nodrir el que el pare dirigeix i de que el procés, en si mateix, sigui un gaudi i satisfacció. L’arquetip de la mare dóna suport i consol i és font de regeneració i d’alimentació, en tots els sentits (afectius i materials) i pot veure el més petit, fins i tot a vegades, l’invisible, la qual cosa únicament es percep. És creativa, càlida i intuïtiva. És l’arquetip de l’amor incondicional.

El nen està en la recerca de recursos per obrir nous camins. Li encanta investigar, explorar per descobrir i superar-se, des del gaudir i el joc. La part negativa d’aquest nen interior seria el seu excés (com en tot, és necessari l’equilibri) ja que pot tornar-se massa competitiu, manipulador, orgullós, rígid, perfeccionista o vanitós per aconseguir el que vol, per això és important que funcioni de forma amorosa; que la seva part femenina estigui ben integrada. També podem fer esment aquí a un altre arquetip, el de la nena, que representa l’amabilitat, la innocència, la sensibilitat i la bellesa. Ella ho acaba tot amb un fi detall.

Si aquests tres arquetips estan en harmonia i ben integrats en nosaltres, el procés creatiu segueix el seu curs natural: quan comencem un projecte, el nostre pare interior ens connecta amb la capacitat per a planificar i dissenyar l’estratègia, la nostra mare interior ens connecta amb aconseguir els recursos necessaris, i el nen ens relaciona amb l’execució, amb passar a l’acció. D’aquesta manera, aconseguirem una consecució satisfactòria, la podrem gaudir i passar a una altra cosa en la nostra vida, reforçant la nostra autoestima i aconseguint la satisfacció vital. Ja no necessitarem a papà o a mamà perquè alimenti la nostra manca, nosaltres ens donarem el que necessitem. I si a més encara els tenim entre nosaltres, podrem compartir aquesta satisfacció amb la nostra família de manera amorosa i compassiva.

Mariés Begueria

Membre de l’ Equip de la Escola de l’Ésser

maries@fresquet.com | 659 391 442

Currículum

Facebook Pagelike Widget