Cuidar al cuidador

14 juny 2020

Els efectes del coronavirus en el personal sanitari

El personal sanitari ha viscut aquests últims mesos una situació d’estrès molt poc   conegut abans d’enguany. Encara que  el seu treball que ja té un component lliurat i compassiu, que comporta sovint el contacte amb el dolor i la mort, en aquests mesos aquest contacte s’ha intensificat portant-los a situacions molt difícils que tindran un gran impacte en les seves vides.

Tots sabem que podem emmalaltir-nos, i que finalment morirem, el coronavirus ens l’ha mostrat  clarament i ens ha fet entrar en un lloc on els aspectes del sofriment del canvi i la impermanencia estan totalment presents.

Ens hem sentit impressionats per les imatges televisives del personal sanitari amb els seus vestits d’astronauta atesos els malalts i als moribunds que s’acomiadaven dels seus sers estimats per telèfon. Molts han hagut de deixar les seves cases i les seves famílies vivint solos en hotels per a no contagiar-los i amb el risc afegit del propi contagi.

En la categoria de sanitaris podem incloure a qualsevol treballadora o treballador, tant mèdics, infermeres i auxiliars com el personal de neteja, manteniment i infraestructura dels hospitals. Tots han resultat afectats.

Ara que sembla que la pandèmia està remetent fa falta atendre aquestes persones que han estat aquí en primera línia encaixant i sentint les emocions i pors dels altres. I aquesta exposició al mes dur del món emocional que és veure sofrir a un ésser humà, sens dubte que els passa factura.  Tots els que han estat en contacte amb aquestes experiències segur que estan esgotats i amb records d’experiències traumàtiques que ara mateix no poden abordar.  

Com s’ha dit algunes vegades ara és necessari “cuidar al que cuida”, que descansi, que obri el seu cor perquè pugui elaborar les seves pors, els seus traumes i els seus duels. Seria molt ingenu pensar que una vegada passada la pandèmia tornaran a la seva casa a viure les mateixes vides que vivien abans.

L’elaboració de pors i duels es fa especialment necessària per a afrontar una vida amb mes consciència i presència en l’aquí i ara.

 

Després d’una gran dificultat sempre hi ha una finestra oberta al creixement i certament aquesta experiència pot ser un bon trampolí per a llançar-se a una vida mes plena.

El treball que puguin fer amb les seves emocions els dóna la opció de canviar i ser millors persones en la vida que segueix.

Com diu Mª Jesús Nieva en el seu article, “Una mirada a las persones que atienden a persones”, és necessari que s’adonin de les seves necessitats i del desgast emocional que aquesta experiència els ha aportat i encaixar la frustració de no saber o no poder fer més. Així poden acceptar la pròpia vulnerabilitat, integrant el dolor de manera amorosa cap a ells mateixos de la mateixa manera com hem vist que han fet amb els altres.

Els grups de treball en els quals puguin  veure les seves emocions i fer la corresponent catársis, l’expressió del viscut, podrien ser molt curatius i necessaris.

Necessitessin també ser escoltats i secundats terapeuticamente per a poder  respirar, reconèixer i deixar anar les seves emocions.  

Aquest treball els pot donar una gran oportunitat de transcendir el viscut i créixer personalment.

Fotos: Eva Padró.  Hospital Vall d’Hebrón (Barcelona)

Facebook Pagelike Widget

Share This

Share this post with your friends!