Conviure en temps difícils

18 juny 2020

En aquests temps de confinament veiem moltes notícies de divorcis i distanciaments entre parelles que mereixen ser posades en relleu.
Ja sabem que la convivència fa aflorar la nostra forma mes genuïna de ser que sovint sol xocar amb la de la persona amb la qual compartim espais i temps.
Passar molt de temps prop de les persones que estimem desmunta totes les idealitzacions romàntiques que podem tenir respecte a l’altre. Això pot ser una forma preciosa de creixement personal i de la parella però a vegades pot convertir-se també en un infern.

En les nostres consultes és bastant comú treballar les decepcions i desamors que vénen de les expectatives de que l’altre sigui la persona que ens faci feliç quan moltes vegades som nosaltres mateixos els que no sabem fer-nos feliços ni òbviament fer feliç a l’altre.

Esperem que l’altre sigui la persona meravellosa que satisfagui els nostres desitjos i gairebé mai estem disposats a fer el mateix. Ens comportem en la relació com nens esperant que el papà o la mamà ens donin el que necessitem.
La relació de parella és d’un altre nivell, el de dos individus complets que no es necessiten, no són nens, sinó que s’estimen i es donen suport encara que vegin les ombres l’un de l’altre.
Ens costa acceptar que l’altre reflecteix el que no ens agrada de nosaltres mateixos i aquests aspectes negats en un els projectem en l’altre.
La convivència és una oportunitat d’acceptar-nos i veure’ns i d’obrir el nostre cor a l’altre.
Lluny de les idees de sacrifici que sovint portem inscrites en la nostra cultura, el veure a l’altre i entregar-se amb acceptació i bondat ens fa créixer en paciència i tolerància, valors una mica escassos en la societat en la qual vivim.

En aquests dies no valen il·lusions ni expectatives passades de moda de novel·la romàntica, el que val és el suport , la solidaritat, el veure a l’altre com un igual amb les seves llums i les seves ombres perquè l’altre ens vegi també de la mateixa manera.

La convivència ens obre totalment la porta a la realitat de la relació, sense idealitzacions ni il·lusions i ens dóna les millors eines per a ser millors persones.
L’altre no és aquí per a ser com nosaltres volem sinó que es aquí per a acompanyar-nos en el nostre creixement i potser gràcies al confinament podem veure la veritable realitat de la relació.

És possible que en aquests dies algunes parelles hagin de donar per finalitzat el seu contracte i vegin el que realment és la seva relació encara que unes altres podran entrar mes profundament en l’acceptació i entrega  tan necessàries per a conviure i créixer.

Facebook Pagelike Widget

Share This

Share this post with your friends!