La tradició és la tradició i, encara que Sant Jordi, aquest any, s’hagi hagut de traslladar a l’estiu no volem deixar-lo de celebrar.
Aquest 23 de juliol la Asociación el celebra regalant la lectura d’uns deliciosos contes que son el resultat, segons el seu autor Oriol Colomer Casas, “d’una particular barreja agredolça després d’una primavera difícil i rica a la vegada”.
Com li sorgeix la idea d’escriure aquests contes
Oriol Colomer Casas
Fa 20 anys que faig classes de teatre a l’Aula de Teatre de Mataró. 20 anys fent classes a alumnes de totes les edats. I de tots ells els que sempre em resulten més entranyables són els alumnes que tenen 11/12 anys. Una mica desubicados, a cavall entre el món adult i l’infantil, sempre m’entendreixen i inspiren. I aquest curs, amb confinament inclòs, encara més. El dijous 12 de març ja no vam poder fer classe i…ja no ens hem pogut veure. Com mantenir el contacte sense veure’ns? Com poder animar-los en moments en els quals molts, encara que sembli que no els passi res, estan captant el que passa al seu voltant i sofrint per això?
La sensibilitat és un instrument poderós per a escurçar distàncies que semblen insalvables. D’una manera espontània, com han nascut tantes altres iniciatives, els vaig demanar que m’anessin enviant com se sentien, com els anava. Res: impressions, sensacions, pensaments… I me’ls van anar enviant. I en llegir-los, perquè… Com no empatitzar amb ells? Com no recollir aquestes frases i redactar textos en els quals la protagonista fos una noia de la seva edat?
I a partir d’aquí em vaig posar durant tres mesos a escriure un text diari, de dilluns a divendres. Textos que no són més que un retrat entranyable, encara que a vegades punxant, d’un món boig. Un retrat esperançador a partir dels ulls, nets, d’una noia.
Quina sort tinc de poder fer classe a aquests nois i noies. Els textos els vaig escriure a partir d’ells i elles i estan pensats per a ells i elles. Això és tot. Si el lector pot gaudir-los és perquè conserva una bondat, tan natural en els nens i nenes, que cal rescatar perquè aquest món desperti.
“UN CONTE, CARLOTA, QUE ESTIC CONFINAT”
Una publicació de varis contes que narren la història de la Carlota, una noia de 11 anys que viu una delicada etapa de transició.
I si voleu saber molt més d’ella i del seu procés intern, aquí teniu la publicació.
¡Que la gaudiu!
Més sobre Oriol Colomer Casas
Oriol Colomer Casas forma part de l’equip de terapeutes de l’Escola de l’Ésser i, a més, té una extensa experiència com a professor d’art dramàtic que està aplicant en el Grup d’Acció Teatral (GAT) de la mateixa escola.
És un grup que, a través del teatre, recull i potència la sensibilitat creativa que portem dins. La pintura, l’escultura, la dansa, la literatura, el cinema i, per descomptat, el teatre, tenen cabuda en aquest grup que, lúdicament, permet experienciar la llibertat imaginativa de cadascun. Un grup per a gaudir i aprendre mentre s’aprecia i cerca la bellesa que ens envolta.
EL GRUP D’ACCIÓ TEATRAL (GAT), EN ACCIÓ!
Una proposta de l’Escola de l’Ésser per al curs: 20/21 i que donarà inici el proper 7 de setembre.
“Una aventura per a vivenciar amb alegria la bellesa a través de l’art”
Us convidem, també, a que visiteu l’apartat de Projectes solidaris realitzats i publicats a la Web de la Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser.
Avui us presentem el dedicat al Grup d’Acció Teatral de l’Escola de l’Ésser.
“Tossuts i altruistes artísticament”
I acabem amb la mateixa idea que hem començat i que és la de celebrar, aquest 23 de Juliol, Dia de Sant Jordi. Un dia significatiu i molt arrelat en la nostra cultura.