El dol: els dols de la vida

Es fa de dia o de nit?

El dol és el procés d’integració davant una pèrdua. Fer el dol no és l’oblit, és l’acceptació del que hi ha. És un acte de generositat i agraïment del que hi va haver i un procés d’acceptació del que és nou.

Fer el dol ens permet créixer en presència, desafecció, essència, acceptació de la impermanència que obre el camí de la compassió, l’autocura, el profund respecte a la vida, a l’amor, a la mort.

Davant tota pèrdua sentida, si no es fa el procés del dol es va enfosquint la vida. Enganxats entre el passat (els records) i el futur (les fantasies) es perd el present que és l’única cosa que existeix.

Suposa portar un pes que produeix tristesa, malestar, enuig, ira, depressió… que es va carregant al cor, en la ment, en el cos, com portant una pesada motxilla que impedeix respirar, caminar, estimar.

La vida ens porta contínuament petites i grans pèrdues.

L’única cosa òbvia en la vida és la presència que tot és impermanent.

A qui va dirigit:

Per a totes aquelles persones que sentiu que esteu fent un dol o teniu dols sense fer davant d’una pèrdua (mort d’un ésser estimat, pèrdua de treball, habitatge, separació o divorci, dificultat davant la relació amb un fill/a, pèrdua d’alguna funció corporal, canvis derivats de l’etapa evolutiva…).