FacebooktwittermailFacebooktwittermail

 

 

La respiració és la principal font d’aliment, si no respirem ens morim.

 

Aquest aliment és l’oxígen. Quan inspirem els nostres pulmons s’omplen d’oxígen que passa a la sang, i és portat a totes les cèl.lules a través del corrent sanguini.

La nostra respiració és el reflex de la nostra vida, tal com vivim així respirem:

 

 

  • Quan ens sentim angoixats la nostra respiració se’ns agita, l’expiració és més curta que la inspiració, llavors ens hiperventilem i sentim un pes al pit: és l’excés d’aire.
  • Quan ens sentim febles se’ns debilita, agafem poc aire i per tant agafem poc alè de vida.
  • Quan sentim ràbia respirem des del ventre i treiem foc pels queixals.
  • Quan plorem se’ns eixamplen els pulmons, la respiració sen’s fa agitada i profunda i surten sanglots.

Fixa-t’hi! Tal com sentim respirem; aleshores, sense saber-ho ni voler-ho, fem… 

Bucles energètics

  • L’angoixa ens fa respirar agitadament i per tant augmenta l’ansietat.
  • La sensació de debilitat ens fa respirar pobrement, prenent poc alè de vida i per tant quedem enganxats en la feblesa.
  • La ràbia ens desperta la respiració des del ventre, s’agita i per tant se’ns reforça el sentiment de còlera.
  • El dolor emocional ens fa plorar, que és un mecanisme instintiu molt sa, però cal aprendre a captar el límit, quan el nostre cos ja no necessita plorar més. Aleshores cal aprendre a serenar-nos, si no ho fem així i seguim sumicant quan el dolor s’ha calmat, llavors l’aferrament al dolor esdevé patiment, i entrem en un bucle planyívol.  

Com sortir del bucle energètic emoció-respiració?

Sortir del Bucle és fàcil …

  • Primer de tot ens cal la consciència que estic en un bucle, que no puc sortir-ne i que no m’aporta res de bo perquè ja no m’estic desfogant sinó que estic retro-alimentant el sentiment.
  • Des d’aquesta consciència sàvia, aprenc a regular la meva respiració per tal de poder sortir del bucle.
  • Quan capto que l’emoció ja està buidada, començo a respirar una mica més lentament, si apareixen sanglots els deixo sortir i torno a connectar-me amb la calma.
  • Quan ja he après a respirar lentament llavors aprenc a respirar una mica més profundament.
  • És molt important que l’expiració sigui més llarga que la inspiració, perquè quedin nets els pulmons.
  • Amb paciència i amor cap a un mateix al cap d’una estona arribo a un estat més serè.
 

Recollint fruits:

El nostre cos és molt agraït!

Quan aprenem a respirar més profundament al cap d’un temps el nostre cos s’acostuma a aquesta amplitud dels pulmons i de la caixa toràcica i a la bona oxigenació, llavors quan tornem a respirar d’una manera més minsa ho troba a faltar i demana tornar a la respiració amplificada. Ho demana en forma d’esternuts ja que gràcies a ells la nostra expiració agafa potència i expulsa de cop un munt de toxines que hem anat acumulant sense adonar-nos-en.

Ho demana en forma de badalls gràcies als quals la nostra inspiració s’amplia profundament, entrant així un bon cabdal d’aire nou i fresc i dóna peu a una bona renovació. Quan el badall arriba és important acompanyar-lo amb tota la part alta del cos: amb la columna, arquejant-la una mica enrere, amb el cap inclinant-lo també un xic enrere, obrint la boca tant com puguem i ajudant-nos amb els braços estirant-los cap als costats, així estirem el diafragma.

Amb el badall ampliem la inspiració i amb l’estornut potenciem l’expiració. Són reaccions instintives, on la ment deixa de ser l’amo i el cos el súbdit, sinó que treballen en equip per tal de trobar una harmonia en tot l’ésser.

Quan la respiració es va trasformant, a poc a poc, en una respiració més lenta i profunda l’ordre de “més lent” ja no surt de la ment, sinó que neix de l’instint, quan és l’instint el que regula la respiració ja estem salvats!!

Davant d’una situació d’angoixa, la ment també s’esvera, però si no escoltem els pensaments atavalats, i escoltem el nostre instint, ell ens sap guiar cap a la calma, donant-li espai a la respiració serena, d’una manera natural i senzilla.

Al principi costa una mica, però és qüestió de pràctica, constància i amor a un mateix.

Quan la respiració lenta i profunda ja forma part de la manera natural de respirar, llavors els sentits es desperten i l’energia vital flueix pel cos alegrement.


Quan la joia de viure ens omple l’ésser,
respirem amb tot el cos, amb totes les cèl.lules!!

 

Cercar a la web

Mercè Cid
Membre de l’Equip de l’Escola de l’Ésser
merce.tam@gmail.com | 630 518 730
Currículum


ESCOLA
DE L'ÉSSER
Centre de Meditació i Teràpia

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies