Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

La locura lo cura : Manifiesto psicoterapéutico

(2011 – 5 ed.)
Borja, Guillermo
Barcelona: La Llave

Aquesta obra, d’inspiració en moments adversos, breu i intensa com la vida del seu autor, us arribarà directe, clara i sense embuts. Valenta i útil per a tots aquells que volen acompanyar a d’altres des de la honestedat.
 
Una obra que cura. I ho fa perquè en Memo era un home netament autèntic que va tenir el coratge d’acceptar la seva bogeria i, des d’aquí, podia contribuir a curar la dels altres.
 
Reconèixer la pròpia ombra, neura o bogeria, com a pas previ i imprescindible per ajudar a curar la dels altres és una veritat que l’Equip de l’Escola hem tingut el privil.legi d’experienciar i aprendre gràcies als nostres Mestres, Empar i Xavier, que tant a prop van estar i tant van estimar en Memo, un ser confrontatiu, amorós i lliure.

Ampliar comentari

Guillermo Borja va néixer a Irapuato l’any 1951 i va morir a Teotzlan el 1995. Poc després de la seva mort va aparèixer el seu llibre ” La Locura lo cura”, un recull de les seves ensenyances, avivat pel Dr. José Aznar, corregit per Felipe Agudelo, coordinat pel seu company Chariff Chalakani i prologat pel seu mestre Claudio Naranjo.

La vida de Guillermo Borja va ser tan breu com intensa. I el seu final es va produir des del cim de la seva maduresa. Com comenta Jorge Llanos en el seu llibre “Los tres llamados del alma”

“En esas noches de guardia a lado de Memo, leyendo el Libro tibetano de los muertos  y escuchando los eternos himnos de Hartmann de la música de Gurdjieff”

Va arribar a Espanya sobre l’any 1985, formant part de l’equip de Claudio Naranjo. Tenint l’oportunitat d’una formació amb Salvador Roquet, amb la famosa Maria Sabina i amb un xaman huichol adoptiu, anomenat Oswaldo.

Era una persona de característiques certament particulars. Tot ell era a la frontera del que és excessiu. Es col·locava a una distància interpersonal tan curta -amb els seus col·legues, amb els pacients, amb la gent del carrer- que qualsevol podia veure clarament els seus errors i les seves virtuts. El verb dissimular no formava part del vocabulari d’aquest ser lliure.

“La locura lo cura”, és un llibre que ofereix un autèntic mètode curatiu. Aposta per un procés d’ajuda en el què el client i el terapeuta aprenen mútuament i parteix de la idea que tots tenim una bogeria més o menys reconeguda. Inspira un treball en què el terapeuta és i ha de reconèixer-se persona; una autèntica confrontació a la pretensió egoïca del terapeuta intocable que restant per sobre del bé i del mal  i des de la seva sapiència intel·lectual recomana al client el què ha de fer o no. En paraules de Memo:

“Si yo no me acepto no aceptaré al otro, si yo no acepto mi locura no aceptaré la locura del otro. Si yo no sé que es lo que quiero de mí, no sé que es lo que querré del otro”

No podem deixar de citar un fragment del llibre que és per a molts professionals de la teràpia i del treball personal en general una referència, una expressió impecablement confrontativa i amorosa en què es veu reflectida la manera de ser del nostre estimat Memo:

“Lavemos nuestras penas con nuestro llanto, asumamos la vergüenza de lo pequeño que somos y siendo pequeños ríamonos de nosotros, para que con ambas actitudes tengamos el tono muscular que le corresponde a la libertad”.

Cercar a la web


ESCOLA
DE L'ÉSSER
Centre de Meditació i Teràpia

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies