Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

El passat 10 de gener ens vam sobressaltar amb la notícia inesperada de la mort de David Robert Jones, més conegut pel nom artístic de David Bowie. Per al comú dels mortals la seva mort va ser inesperada, però no per a ell que la va portar molt present i planificada. Volia estar preparat per morir i acomiadar-se dos dies abans coincidint amb el seu 69 aniversari amb un àlbum, “Blackstar” transgressor, com ell ho era, jugant amb al·legories al seu propi òbit en l’estètica i lletra de la cançó “Lázarus”.

Aquest llançament va servir per desempolvar vells treballs de l’autor i així observar la seva evolució artística. Tot això va ser deliberat, ja que durant 18 mesos va conviure amb un càncer de fetge sense manifestar-ho públicament, una mica complicat per a un personatge de les seves característiques ja que va aconseguir que el seu entorn respectés el seu desig de no fer pública la seva malaltia. El més admirable, ha estat ser capaç de treure forces per gravar els seus vídeos i cantar fent gala d’una “bona mort”.

Tal és així que el fill del cantant ha publicat una carta a través de Twitter d’un metge britànic de Cures Pal·liatives, el Dr Mark Taubert, agraïnt a David Bowie el profund efecte positiu que ha generat la seva mort per als malalts que es troben en una situació terminal com la que ell patia. S’ha produït un aprenentatge mediàtic diferent al que estem habituats, aprenent d’una manera significativa i amb una visió clara, l’acostament valent cap al final de la pròpia existència amb els següents elements:

1.- L’acceptació de la mort:
És possible que Bowie rebés algun tipus de tractament o no. El desconeixem. Sigui com sigui, en algun moment del seu procés havia de conèixer la irreversibilitat del seu procés que no era possible controlar, però va optar per triar l’intel·ligent camí cap a la seva digne acceptació. Parlar sobre la mort d’una manera natural o planificar el llegat que deixes als teus éssers estimats és una forma de transcendir a ella i descarregar-se emocionalment. A jutjar per les imatges, David Bowie havia realitzat aquest camí d’acceptació amb suficient antelació.

2.- Xarxa de suport:
Una acurada i detallista planificació exigia una xarxa de suport important, no només de familiars i amics, sinó també de l’equip sanitari que l’acompanyés, respectant en tot moment els desitjos del pacient. Aquesta xarxa és summament important en el final dels teus dies, quan les forces flaquegen ja que comporta una descàrrega emocional i d’adquisició de sentit de vida per als que accedeixen sense fissures a complir els seus desitjos. David Bowie hauria pensat molt en això i va trobar a les persones que el van conduir dur-lo a bon port.

3.- Document de Voluntats Anticipades:
També convé tenir fet un document de voluntats anticipades en el cas que no tinguis en algun moment capacitat per prendre decisions. En aquest document o dins d’un propi Testament es poden expressar els desitjos o no, de limitar l’esforç terapèutic, de garantir l’ús de la teva imatge, el teu llegat digital i dels teus béns. No és bo deixar-ho per a l’últim moment, convé fer-ho assossegadament, ja que mai sabem quan la mort pot venir a visitar-nos i buscar totes les mans que puguin ajudar-nos a això.

4.- Planificació:
Sembla que no hi ha dubtes sobre com va voler morir David Bowie, ni de com va buscar la forma de coordinar-bé, doncs imagino que comptava amb persones de la seva confiança per fer-ho. En relació a la preparació del seu llegat, sembla que ell va voler com havia de donar-se la notícia de la seva mort, com es portarien a terme els seus objectius i l’alliberament premeditada del seu àlbum “Blackstar”, alhora que va buscar la forma de garantir la seva intimitat i concedir un espai entre els seus. Possiblement com qualsevol mortal es faria les típiques preguntes transcendents del moment i es marcaria l’objectiu d’aconseguir alguna cosa abans de morir. Imagino que en aquests 18 mesos va buscar la manera de retrobar-se amb el genuí i important per a ell, així com volia que li recordessin després de la seva mort les persones més estimades.

Per descomptat, es necessita coratge i dedicació per fer front a aquest repte final de “bona mort”. Això ens fa pensar en els nostres valors, en el que considerem important i que ajuda notablement en la transició cap el comiat. David Bowie va ser un “heroi” de la música i les hi va arreglar per connectar-se amb el món a través d’ella amb una estètica ambigua i trencadora. Va treballar dur per dir adéu definitivament a través de la seva simbòlica lletra i música de “Lázarus” de la mateixa manera que un altre geni, Freddy Mercury va fer amb el seu “The show must go on” (El xou ha de continuar)

Ho penso i potser jo mateixa voldria morir-me com ell, assaborint fins a l’últim minut de la meva vida amb el que més m’importa i més vull. No voldria morir en una freda habitació d’hospital envoltada de tota mena d’artefactes i tubs. Desitjo comptar amb unes bones Cures Pal·liatives i per suposat una bona i plàcida mort com la seva.

Font: Un Rayo de Esperanza. Blog de una radioncóloga.

Cercar a la web


ESCOLA
DE L'ÉSSER
Centre de Meditació i Teràpia

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies