Facebooktwittergoogle_plusmailFacebooktwittergoogle_plusmail

 

LEONARD COHEN – MONJO ZEN

Poeta narrador de les misèries i de la grandesa de la condició humana, un tipus dur i d’humor sorneguer –només seré recordat com un poeta mediocre de mitjans del segle XX”, els pensaments que van turmentar a Leonard Cohen, el cantautor trist més popular -junt amb Bob Dylan- i que es van convertir en la seva poesia, ens van  inspirar a milions de persones. Un ser excel·lent i únic ens ha deixat, probablement un dels homes més honests i de menys ego entre els artistes que han aconseguit la fama mundial en les últimes dècades.

 

Nascut i criat en el si d’una família jueva practicant i desprès d’anys sumit en el remolí del sexe, drogues i rock & roll, el poeta pop jueu va estudiar Budisme Zen i en 1994, amb 60 anys, va ingressar al Monestir Mount Baldy Zen Center. Dos anys desprès, va ser ordenat monjo, amb el nom de Jikan, que significa silenci, i va servir com a assistent personal del seu mestre zen  Khoizan Joshu Sasaki.

 

“Després de la gira de ‘The Future’, vaig caure en picat. Havia begut moltíssim i la meva salut estava tocada. Així que vaig decidir retirar-me, cuidar-me com mai ho havia fet. Al cap i a la fi, un monestir zen és un lloc de rehabilitació per a  persones desbaratades per la vida”.

 

leonard-cohen-monju zentEn 1993, Cohen portava vint-i-cinc anys practicant  zazen, guiat per Sasaki Roshi, mestre zen japonès de l’escola rinzai. Segons ell “una rama militar, una espècie de marines del món espiritual, per la seva rigorosa disciplina. És com un campament de boy scouts per a  gent trencada. Però és una bona vida. T’aixeques a las tres de la matinada, et passes tretze hores meditant i cinc treballant: talles verdures, dones de menjar a les gallines o neteges lavabos. M’encanta. És perfecte. No podria ser pitjor”.

Desprès de  cinc anys d’estada i a l’abandonar el monestir, Cohen va declarar: “Sempre havia tingut moltes versions de mi mateix en les que  vaig utilitzar la religió com a suport. Va haver-hi un moment  en que vaig pensar que podia il·luminar el meu món i el dels que m’envoltaven, que podia prendre el camí de Bodhisattva, que és el camí d’ajut als demés. Vaig pensar que podia, però no vaig poder. El camí espiritual és un món en el que homes molt més forts que jo, molt més valents, més nobles i generosos, s’han quedat fets bocins. Jo no soc un home espiritual. Un cop que comences a tractar amb material espiritual, t’esmicoles”.

 

Al tornar a la seva vida normal es va trobar amb una gran sorpresa al descobrir que la seva representant, amiga i administradora s’havia apropiat indegudament de quasi tot el seu capital, deixant-lo amb només uns quants  dòlars. Les subtraccions havien començat en 1996, quan ell residia en el monestir zen. El desafecte budista, referent a l’abandonament de les possessions materials, li va arribar de forma insospitada. La conseqüència de tot això va fer que Leonard Cohen hagués de reprendre els seus concerts. Cosa que els seus seguidors  vam agrair molt.

 

Vaig tenir la fortuna de conèixer i treballar amb ell, i d’aquest dies la imatge més vívida que conservo és veure’l assegut a terra en un racó de l’aeroport, allunyat de tots, embolicat en el seu gavany fosc i aclofat sota el seu barret negre, buscant la soledat. La seva eterna companya. 

 

leonard-cohen-llaç-negre 

Bon viatge Mestre. Els meus respectes.

Manel Lessan

 

Cercar a la web


ESCOLA
DE L'ÉSSER
Centre de Meditació i Teràpia

Logo Escola de l'Ésser

Rda. General Mitre 230, pral 1a.
08006 BARCELONA
Tel. 932375289

Ús de cookies

Aquest lloc web fa ús de cookies per tal d'oferir una millor experiència d'usuari. Si continueu navegant, considerarem que n'accepteu l'ús. Podeu obtenir més informació consultant la nostra política de cookies.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para ofrecer una mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de su uso. Puede obtener más información consultando nuestra política de cookies.

ACEPTAR
Aviso de cookies